Ningú em riu les gràcies com tu
Ningú em riu les gràcies com tu.
Plou a Moscou i no la humitat presenta el dia
com un estrany al maig que camina
entre el fred i la set de saber
què passarà ara mateix.
Sento enyorança de quan feia drecera,
sento la pressa del vent.
Embriagat amb sons que fan del món
un lloc amb més llum i humor.
Ningú em riu les gràcies com tu.
Plou a Moscou i el teu somriure és la sortida:
enmig del caos, lluny de qui t’estima.
Entusiasmat amb la sinceritat
de les pupiles parlant.
Fent l’esforç d’habitar a prop teu un racó
amb la sort del teu record.
I, de patac, faig cap als teus braços
que emanen felicitat.
Ningú em riu les gràcies com tu.
