Nit, pluja i vent
Vent i pluja, vent i pluja,
com un gos apallissat,
pels camins del foc que puja
un parrac de poble fuig,
per la plana, nit i dia,
Pluja i vent, pluja i vent.
On vaguen, dius, aquesta gent,
com ombres grises a ponent?
Això fill meu ho sap el vent que els cansa.
Això ho sap la nit que poc a poc avança,
però tu dorm, fill meu, tu dorm,
tu oblida pluja i vent.
Sento com el vent gemega,
és la nit un llarg lament,
i la pluja no anega
crits, sospirs i plor punyent,
és un poble que camina,
pluja i vent, pluja i vent.
Un poble malparat i ranc,
acorruant-se dins el fang.
Els seus rengles foscos i sense nombre,
un a un s'enfonsen al buit profund de l'ombra,
però tu dorm, fill meu, tu dorm,
tanca la nit ben lluny de tu.
Jo no puc deixar de veure'ls ,
caminant amb pluja i vent.
Autor(es): Popular
