Nits de paper
Despertes, damunt un llit de fam
Comences a sentir-te oxidat
I t'amagues rere un arbre de soledat.
Esperes que tot sigui igual
Que els dies no te passin volant
Que la pluja et respecti i et deixi volar.
Tot passa, però molt quedarà
Dels dies que et tenia davant
D'aquells ulls que em magnetitzen sense pietat.
Si pogués recordar el que aquí em va portat,
Si pogués escoltar ses ones enmig del mar
Si pogués resistir-me a tornar a començar.
Tornaria a explicar-te perquè et vaig estimar.
Vendràs, a cercar-me demà
Tindràs algú en qui confiar
Viuré ocult a dins sa teva pell i
Explicaré contes a la nit de paper.
Me mires, però no em vols escoltar
Somies que sa vida ha passat
I ses hores mortes passen sense demanar.
Tenies el cabell amollat
Dormies dins la meva ciutat
Que ni un dia s'aturava de fer-te brillar.
Per les teves venes ja no hi corre sang
Un mural de penes que et somriu
i tu només vols plorar els instants que ens separen.
Si pogués recordar el que aquí em va portat,
Si pogués escoltar ses ones enmig del mar
Si pogués resistir-me a tornar a començar.
Tornaria a explicar-te perquè et vaig estimar.
Vendràs, a cercar-me demà
Tindràs algú en qui confiar
Viuré ocult a dins sa teva pell i
Explicaré contes a la nit de paper
Autor(es): Família López
