Nits per recordar
La nit va caure, la festa i la cervesa.
A l’ombra de la llum de les espelmes,
als compassos lents del pop.
En una casa enmig de la muntanya,
on les notes es perdien en l'aire,
entre la màgia i la passió.
Però els somnis futurs
Van reduir-se
A trossos tan petits
Com les estrelles que brillaven
Aquella nit.
I quan et mirava als ulls ho veia tot tan clar.
Ara entenia per què et deixava escapar.
Us va ajuntar la sort (Nits per recordar)
Potser era l’últim cop (Nits per recordar)
Fins que torni a néixer el Sol (Nits per recordar)
I marxem junts al meu món.
Igualment, després d’aquell dia,
la resta del món segueix igual:
la gent s’abraça mentre s’odia.
Demà al matí quan et llevis a la platja
ja no veuràs el Montperdut.
Ens trobarem tots a faltar.
Però els somnis futurs
Van reduir-se
A trossos tan petits
Com les estrelles que brillaven
Aquella nit.
I quan et mirava als ulls ho veia tot tan clar.
Ara entenia per què et deixava escapar.
Us va ajuntar la sort (Nits per recordar)
Potser era l’últim cop (Nits per recordar)
Fins que torni a néixer el Sol (Nits per recordar)
I marxem junts al meu món.
