No caieu
Som el cant dels maulets,
d’amics que des de lluny arriben
per combatre als botiflers
que des de Castella martiritzen.
El foc i el seny
d’una dura i llarga guerra
on a Xàtiva, Felip cinquè
caperbaix, veu el cel de cendra.
No caieu germans
som el fruit d’una història
de companys que hem perdut
però resten a la memòria.
I si caieu
no amolleu la identitat
amb les ungles i les dents
ens tornarem a alçar.
S’obren les portes a València,
botes que trepitgen els furs.
Traïdors entre herois.
Ja no valen els escuts.
Decrets de nova planta,
quan el mal ve d’Almansa,
com bé deia l’avi,
a tots “alcança”.
I ara hi som tots aquí
a una terra ocupada
darrere tres segles
de lluita ensorrada.
Ensorrada amb diglòssies,
repressions i menyspreu.
Però no és el final,
hi ha qui encara viu de peu.
I si caieu
no amolleu la identitat
amb les ungles i les dents
ens tornarem a alçar.
