No em sembla estrany

Albert Jordà

Agafo l'autopista direcció a un altre món, una altra vida
Tot es queda enrere i el sol enlluerna el meu somriure
No em sembla estrany,
el nostre horitzó taronja s'apropa al fons

Per ciutats somiades sense presses, sense plànols ni rellotges
Explicant-nos, rèiem, mil històries moltes d'elles ben absurdes
No em sembla estrany,
quan el nostre cor batega al mateix pas

I els teus ulls com dos sols cantava en Dominique,
ho saps no perquè són així?
I al revés d'aquells que cantaven sense fi,
no ens va costar gens arribar fins aquí

Aquell banc de fusta et convidava a somiar amb grans desitjos,
que de cop vingueren i res va semblar el mateix fins a tenir-los
No em sembla estrany,
al cap i a la fi son coses del destí

I en Micah ens va sentir, ja teniu ens va dir,
un bon motiu per fer aquesta cançó
I de cop som aquí, de l'univers a la fi del món
I els teus ulls com dos sols
somriuen amb els meus
no cal parlar tot està ben clar
I aquell banc i aquell mar, aquell cel a la nit,
ja tenim el nostre horitzó aquí