No em vols dir perquè plores
No em vols dir perquè plores encara,
potser perquè saps plorar tan bé.
La pluja suau que et ve a la cara
aprèn aquells camins que jo ja sé.
Aquells camins que han fet tantes vegades
els llavis que ara canten prop de tu.
I els tornaran a fer, si no t'enfades,
perquè l'amor ja sap cap on els duu.
El teu plor suau és un somriure
i és clar com la llum del sentiment.
Quan plores així jo torno a viure
perquè tens aquest cor tan transparent.
Aquells camins que han fet tantes vegades
els llavis que ara canten prop de tu,
els tornaran a fer, si no t'enfades
perquè l'amor ja sap cap on els duu.
Autor(es): Jim Reeves
