No és prou que a cada instant mori una mica
El cor
No és prou que a cada instant mori una mica.
Cal que morin també, dins meu, els meus records
i jo els perdi...
Pàtria potent i rica,
ànima, ¿què faré sense els meus morts?
L'ànima
Com una música molt lenta
flueix, miraculosament, d'un acord sol
i, rítmica, s'eleva, s'orienta,
i viu, i a cada temps que guanya duu l'estol
dels silencis i els ecos d'abans en el seu vol,
així la vida, cor, aquesta lenta febre,
arrossega silencis que sembla que hagin mort,
veus i cants d'una música que ja no pots percebre,
cap a un final fet d'ella, perfet com un acord.
Autor(es): Màrius Torres
