No et rebaixes
Hi havia una vegada
una dona que vivia
empresonada a casa
esclava dins la cuina
Netejava tot el dia
obligada pel varó
que li robava la vida
que li destrossava el cor
Suportava com podia
entre angoixa i dolor
la pallissa que rebia
cada dia al menjador
No opinava, no existia
autoritat era el cognom
de l'ogre que li impedia
fer la vida com tothom
Dona rebel·lia , dona llibertat
lluita cada dia per la teua dignitat
trau la teua ira contra el criminal
que viu a ta casa i no et deixa respirar
Dintre del seu cap
una idea li bullia
com poder escapar
d'aquell que la retenia
El temps va anar passant
nit i dia , nit i dia
fins que va idear
el pla que la salvaria
En marxa va posar
el pla que havia pensat
mai res no pot parar
a qui busca llibertat.
Les ales desplegades
de la seua dignitat
ara pensa, ara és viva ,
ara ja tot pot canviar.
Dona rebel·lia , dona llibertat
lluita cada dia per la teua dignitat
trau la teua ira contra el criminal
que viu a ta casa i no et deixa respirar
