No ho pots haver oblidat
Has passat pel carrer i no t'he reconegut:
ulls cansats, mirada furtiva
i amb aquests cabells tan llargs.
Tantes històries que vam viure:
aquells moments de vida i alegria
deixant les botes al fons del armari.
No ho pots haver oblidat.
No ho pots haver oblidat,
tampoc fa tant de temps.
Hem crescut al carrer,
I nosaltres no ens hem d'amagar de res.
I amb aquests color de sempre
que a la sang portes gravats
fan sentir del teu barri
el desig del teu passat.
I ara molts records llunyans
donen tombs dins el teu cap.
La nostàlgia t'envaeix.
No ho pots haver oblidat,
tampoc fa tant de temps.
