Noia de la nit
Passejava pel terrat,
sempre un somriure estrany,
vestida de blanc.
La mirada era distant
l'envoltava el vent xiulant,
cada nit, cada any.
I em sorprenc amb il·lusió
que un somni no és més que això.
Noia de la nit.
Trista història,
avui ja fa deu anys que vas morir.
Trepitjades pel terrat,
clavant la vista al mar,
vestida de blanc.
La mirada era distant
el silenci acompanyant
cada nit, cada any.
I així van passar els anys
encara veig aquella jove d'ulls blaus.
Noia de la nit.
Trista història,
avui ja fa deu anys que vas morir.
