No hi ha res millor
Yeh, Kelar està a la casa. Poker d'Asos.
No hi ha res millor nen, diga-li, diga-li!
Amb Poker d'Asos, nano, avui no vinc sol
Pillo el micro, obro les ales i emprenc el vol
Començo a cantar i em començo a relaxar
I deixo la ment en blanc per poder pensar
Jo si faig qualsevol cosa la faig bé
I pel president, si 'algo' vull que em retallin és el pèl
Però vigila noi, no em toquis les rastes
Que jo avui he estat de tranquis amb la meva jamba
A l'habitació, i encendre ****
I pujar-me per les branques de plantes i arbres
Arribar a la copa i cantar com en tarimes
Tu lia la herba que jo obriré la ****
A base de graus i THC
Tenim una vida i jo li busco el perquè
A traves de saber, a traves de pensar
Com diu Immanuel Kant, tu fes-te respectar, man
No és la vida que esperava, però estic de peu
És la manera d'expressar-me, que em fa sentir com déu
Un nom en boca de tothom, quan ningú em coneix
Tot això creix i no em conec ni a mi mateix
El món es podreix, entre reis i dictadors
Tot es tenyeix de vermell en les guerres per colors
Visions contemporànies, volem cremar banderes
En la nova era tomben barreres, expandim fronteres
Manipulen cervells, perquè no tinguem servei
Ens fan donar voltes com els plats del meu DJ
Els vells ho veuen tot amb la claredat del passat
Saben que els que més roben són els que s'amaguen al costat
Amb la vista d'un artista escric el guió de la vida
On tots som protagonistes però ningú és imprescindible
Invisibles entre tots, no controlem la situació
El món és una merda, però no hi ha res millor
Per si no t'ha quedat clar aquesta moguda
És Kelar i Poker d'Asos, la rima temuda
Mil vides viscudes en l'instrumental
Fluint com un roller en un skate park
O com l'aigua d'un riu fins arribar al mar
Em queia per un forat i em vaig despertar
Tot suat, tot ***, mig desesperat
Em trobava al llit, però descol·locat
I sense saber res del que havia passat
Per tota la paranoia que m'havia muntat
Sé que estic despert, ara tot m'és igual
Sé que aquesta puta bogeria no és real
Com si *** la esclavitud i la pobresa
I que per combatir-les fa falta fermesa
Per canviar el món, només pot la intel·ligència
No deixis dominar, basat en l'experiència
Avui Lluito contra el beat perquè em deixi fluir a mi
Estic més feliç que demà, estic més trist que ahir
Penso amb el boli i escric amb el cap
El temps va a contracorrents, com la meva gent per la ciutat
A tots ens mou el so d'un despertador
El món m'ha fet com sóc, per això sóc un cabró
Jo sóc de la Barceloneta, jo sóc del meu barri
Però els rics me'l volen treure donant cops de talonari
Que l'arbre del Kelar, és l'arbre de la rima
Nosaltres et fem volar quan ens veu saltar per la tarima
Adivina qui fila el fil, qui domina l'estil
Per cada bona persona, de cabrones hi ha dos mil
Cada dia estic més rallat com els vinils del que punxa
A tots els que llencen merda els aniria bé una dutxa
Sant Quirze, Barceloneta, Rap de Barri la maqueta
La col·labo ja està feta, els cascos estan que peten
En 5 anys ens trobarem a l'INEM
Perquè estem estudiant per un futur que el 90 per cent no tindrem
Nens volien ser 50Cent, jo volia ser Poker d'Asos
Ara ho som mentre ells es rallen ralles als lavabos
El nostre premi no és el catxe que cobrem, què va
És veure que als concerts hi ha tants nens com velles cantant
Sóc feliç amb el que tinc, sóc feliç tal i com sóc
Encara que el món sigui una merda, no hi res millor
Autor(es): Poker d’Asos
