No li cabia
El senyor Magrané, era un bon masover, que tenia el seu mas als afores d´Almoster.
S’aixecava al camp del gall, Per anar-se’n a pencar, amb l’aixada tot penjant, Es guanyava el seu jornal,
Però un dia sa neboda, li portava l’esmorzar, botifarra amb pà torrat i el vinet del priorat,
Aquella noia tan bufona, que es deia Mariona, ja tenia quinze anys i es volia desvirgar.
Les calcetes es baixà, els pitets li va ensenyar, començà a remenar-la amb la intenció de ser estrenada.
Però...no li cabia, no li cabia,
per més que apretava no podia entaforar-la,
no li cabia, no li cabia,
la noia que era verge, anava a missa, pel diumenge,
la Mariona insatisfeta, volia que el seu tiet se la fiqués més de pressa.
No li cabia, no li cabia,
el jaio apretava entre les cames separades,
No li cabia, no li cabia,
hauria de provar-ho amb el vibrador de sa mare,
neboda meva, ja no puc més, ens hem equivocat, a cometre aquest incest.
No li cabia, no li cabia...la, la, la...
Autor(es): Ariel Santamaria
