Nòmina

Albert Freixas

Tranquil, però vençut. Una engruna de sort.
L'uniforme brut. Poc espai per a tu.

Crema la nòmina d'esclau… qui sap d'aquí a vint anys?
Distribueix-te el temps i prescindeix de béns.

La feble claror…
d'un matí a contracor.
T'arrossegues xop; el teu desig cau mort.

…...i la nostàlgia t'envesteix, trontollen les arrels.
La llibertat d'ençà mai més no tornarà.

Que el demà sigui un nouvingut començar.
Que tot sigui més simple de fer i remuntar,
amb les ales guarides,
el vol dins l'espai

Que la voluntat prengui el cos d'un huracà.
Que la pluja ofegui el plor precipitat…
I que s'obrin les portes del goig personal.