No m'oblidis

Jordi Moltó

Mentre els troncs cremen en la llar
jo recordo el teu somrís
d'eterna adolescent.
de temptació obscena.
I passo dies i nits
esperant veure't venir.
Vana espera, ja ho sé prou,
temps perdut en solitud.
No m'oblidis, per favor,
recorda al menys el nostre amor.
Aquell que ens feia somiar
i que mai més no ha de tornar.
Que en serà de la teva vida,
dels somnis que ens vam donar,
d'aquella nina adormida,
de l'amor que vam patir.
Però tu volies canviar,
allunyar-te del teu cor,
rebutjar el sentiment
i viure lliure una ficció.
No t'oblidis, per favor,
que tot allò que has desitjat
d'algun camí t'ha de venir
i tard o d'hora et trobarà.
No m'oblidis, per favor,
recorda al menys el nostre amor.
Aquell que ens feia somniar
i que mai més no ha de tornar