No ploris més
Prendre el sol i vèncer el temps
cobert de sal que et deixa el mar,
un record que toca fons, deixa'l marxar.
I ja surt el sol, i et vas despertant
i et cauen les pors, com si fos real.
Les espurnes creixeran i no hi haurà un final,
són com dits de vellut que recorren un cos nou
i només si tu ho vols giraràs tots els sentits,
i només si tu ho vols ara tens un dia nou.
No ploris més, no ploris més,
no ploris més i obre els ulls.
I et canvies la pell quan cau el passat,
tot gira endavant, no et quedis esperant.
Com una onada trenca el mar quan decideix anar per lliure,
submergir-te en tot moment, com si avui fos demà.
No ploris més, no ploris més,
no ploris més i obre els ulls.
