No puc dir el teu nom
No puc dir el teu nom
esvelta, tendra i càlida
No puc dir el teu nom
Car si el dic l'he de dir
Certs, dies certes nits em passen certes coses
esdevens aleshores la meua sola pàtria
és el desig del riu, del llençol i la brossa
és el desig del cel, és el desig de l'arbre
el teu nom i el meu, fills d'un amor anònim
en un arrap ardent escrit en la paret
crema l'aire el teu nom, un nom que em va fer lliure
molt més que un vell record que em recorre la vida
No puc dir el teu nom
esvelta, tendra i càlida
No puc dir el teu nom
Car si el dic l'he de dir
Certs, dies certes nits em passen certes coses
esdevens aleshores la meua sola pàtria
és el desig del riu, del pitxer i l'argila
és el desig del cel, és el desig de l'arbre
a tu que et rius et dic, nomes coses que són
tinc el desig de tu, de ser i ser del tot
sense esperar ja res, perdent la carn i els ossos,
només diria el teu nom, d'empeus com una pàtria
No puc dir el teu nom
esvelta, tendra i càlida
No puc dir el teu nom
Car si el dic l'he de dir
