Nosaltres sols
Ignorant com arribar,
ningú ens va avisar que ens faríem grans;
tant se val.
Fent-nos a mida el camí
encara que mai ens van deixar escollir;
se’ns fa tard.
Viurem
saltant sobre els dies a empentes,
per a seguir endavant.
Serem nosaltres sols.
Com germans en la unitat,
rere el que veus tan sols hi ha merda i fang;
dolç i amarg.
En honor a la veritat,
sembla que ara viure sigui un pecat;
mai pactat.
Viurem
rebutjant l’oxigen a hòsties,
que ens promet la pau.
Serem...
El foc assolà el passat,
el records son cendra d’olor a canyella i sang;
i a tabac.
Com estrelles al morir,
però seguim veient la llum dissabte nit;
és estrany.
Viurem
l’última batalla, i guanyar-la
abans no sigui tard.
Serem nosaltres sols.
Nosaltres sols.