No sé com mirar-te
Ets com un miratge
que si t’hi fixes
creus que pots
que sí que pots
Però quan t’hi apropes
i és davant teu
no hi és del tot
no hi és del to
I ja no sé com mirar-te
si cada dia
et trobes més lluny
i ja no sé com mirar-te
si cada dia
ets a cal veí
Em busques la mirada
quan t’aixeques
i no sents res
i no sents res
Per trobar una resposta
a la incertesa
de si estàs sola
estàs sola
I ja no sé com mirar-te
si cada dia
et trobes més lluny
i ja no sé com mirar-te
si cada dia
ets a cal veí
Que l’amor no pica que són quatre molles de pa untat
que són ben soses però quan les suques amb beixamel
estàs atrapat, ja no et tempta res, no vols crostó
Això és el que sents formigues que juguen al teu ventre
deixant que passi que pensi la gent per uns quants galons
a la societat, fent berenars, quedes molt bé.
I ja no sé com mirar-te
si cada dia
et trobes més lluny
i ja no sé com mirar-te
si cada dia
ets a Cal veí
I ja no sé com mirar-te
si cada dia
et trobes més lluny
