No som res
Ei! Tu que passes pel carrer tranquil·lament,
la vida et somriu i tot et sembla bé.
Amb camisa florejada i corbata de disseny,
amb l'instint del triomfador, no ets el rei de l'univers.
Ni tampoc tu, que ets un home important
i et penses que la terra tremola sota els teus peus.
Jugues amb la vida de tothom i el que toques es transforma en or,
però això no et sentirà de res quan els cucs devorin el teu cos.
Ets només un sac d'ossos i nervis amb un múscul sangonós
que fa funcionar un rudimentari sistema de locomoció.
I tu, que m'observes horroritzat,
ara què em dius?
Eh? No intentis dissimular.
Ets una anècdota ¡insignificant
en un planeta insignificant
que quan deixi de rodar
desapareixerà per sempre més.
I si no som res, què hi fem aquí?
quin demà ens espera?
Tu només ets tu,
ningú no és ningú,
venim de la terra
i a la terra tornarem.
També orines i defeques
i transpires i supures
i també se't fica ronya
per sota de les ungles.
És ben bé que no som res.
