No tindràs cel
Recorde que farà uns anys
la vida era tranquil·la, era dolçor.
Esperant moments per poder jugar
a ser persones bones d'ajustar.
Trobaves l'emoció, resant-li a fustes de colors.
Que brillen com el sol,si alimentes la por.
I vas decidir, deixar de somniar,
deixar de repetir fals actuar.
És el càstig de Déu sempre igual
consumir nostra gent
per cada alegria
tindreu deu sofriments
És el càstig de Déu
consumir nostre temps
Si no ets dels seus
No tindràs cel.
No tindre cel, i què?.
Si tu sí, jo content.
Però més content estaria,
si repartireu aliments.
En ves de tant de sant,
relíquies,ors,sotanes,reglaments.
Històries falses que no creuen ni els xiquets.
Perquè no reconèixer a les dones
com veritables sers suprems.
Que el pròxim Papa, siga Mama.
Que la pròxima guerra siga feta pels creients.
Que ataquen el banc mundial.
Que afonen el capital.
Que eliminen l'armament.
Que el tercer món siga el primer.
És el càstig de Déu...
