Nous camins

Jo Jet i Maria Ribot

He fet plorar balcons,
he fet riure a tothom,
he fet moure perdons,
he fet girar aquest món

Però no he estat mai tocat
com ho estic al teu costat
Però no he estat mai prou fort
per valdre'm el teu nom.

He fet ballar la nit,
he fet botar el teu pit,
he fet jugar tants dits
i he fet cridar el meu llit

Però no he estat mai tocat
com ho estic al teu costat
Però no he estat mai prou fort
per valdre'm el teu nom.

S'han dreçat nous camins que seguirem
dins caixetes on no hi existeixi el temps
Flotarem com, dins l'aigua, els estels,
que ens esborrin els esquitxos de dos nens.

I cantant crearem mots que entendran
sols aquells que puguin estimar
Dormirem acotxats per l'univers
i farem l'amor per sobre del blau cel.

Que vull el temps per tot i tinc el temps per res
i a més a més no hi puc fer res perquè avui tu no hi ets,
perquè jo no hi sóc

Que poso per davant tot el que no és pas meu
i deixo simplement que el temps ja vagi fent,
i el temps no fa res

Que no m'aporta res que el món em faci cas,
que m'he d'autoconvèncer per tirar endavant
i no dubtar

Que vull sentir-me viu aquí amb tots junts cantant
i pensar que el què passi no importa pas tant
ni el què vindrà