Novembre
Jo, amagada sota el llit,
abraçada a les restes
d’un naufragi absurd.
Són quatre fotos que he salvat
en un àlbum ple de pols
que vas oblidar.
Quan es faci de nit
seré una ombra també
que rebrà el novembre
vestida de cendra,
tan buida i desfeta,
un espectre a mig dibuixar.
I els cants de sirenes
sortint de l’abisme
em duran per sempre
al repòs galant del mar.
Jo, amb el cor trencat en dos
o tres trossos asimètrics
que no sé muntar de nou.
Ja no hi caben al pit
per ser orfe de tu.
I rebré el novembre
vestida de cendra,
tan buida i desfeta,
un espectre a mig dibuixar.
I els cants de sirenes
sortint de l’abisme
em duran per sempre
al repòs galant del mar.
