Nuredduna

Victòria Quingles

Les pregàries, nuredduna,
Càntics a posta de sol,
M’han deixat sense agombol,
M’han deixat sense agombol,
Fuit dins la teva pella bruna.
Ajocats rere una duna
Fets desig, passió i voler,
L’invisible ha fet valer
La seva gràcia divina
I un batrala de gavina
Ha creuat el cel sencer.
I al cel ha deixat a lloure
Joc, desig i fantasia,
Ha elevat la poesia
Tan amunt que ha fet commoure
Uns niguls grisos que, en ploure,
Han pedregat la besada
Calenta, humida, esperada,
Amb gust de sal de migjorn
Però amb la dolçor del forn
Que has encès amb la mirada.
Els antics penyals ascetes
Impassibles s’han nodrit
Amarant-se dins la nit,
Amarant-se dins la nit
De les libacions que hem fetes.
I la lira dels poetes
Que el temps va perpetuar
Ha pogut enarborar
El seu penó primigeni
I en nom de melesigeni
Ens hem fos a dins la mar.
I al cel ha deixat a lloure
Joc, desig i fantasia,
Ha elevat la poesia
Tan amunt que ha fet commoure
Uns niguls grisos que, en ploure,
Han pedregat la besada
Calenta, humida, esperada,
Amb gust de sal de migjorn
Però amb la dolçor del forn
Que has encès amb la mirada.
Les pregàries, nuredduna,
Càntics a posta de sol,
M’han deixat sense agombol,
M’han deixat sense agombol,
Fuit dins la teva pella bruna.