Obrim els ulls
No m’agrada pensar en el demà
quan d’avui encara en queda un traç per començar.
Sempre duc bocins de primavera
per si un dia se m’encomana l’hivern en què vivim avui.
D'un món d’on han caigut tots els valors,
jo no vull viure així, no, no, no, no.
Jo vull tornar a veure el despertar
de l’albada d’un nou dia, d’un nou començament.
Quan tanco ben fort els ulls jo veig
només el que vull veure
Quan tanco ben fort els ulls jo veig
que el vent ens juga a favor i que tot l’any és primavera
Poruc d’haver sigut valent
d’haver mirat dins meu, hi ha més de 1000 colors lluents.
Vull veure com el vent
fa ballar les fulles que la tardor havia despreciat.
Vull desafiar la nit
i brillar més del que ho fan la Lluna i les estrelles,
robar els somnis més màgics a la foscor
per fer-los néixer quan surt el sol.
Quan tanco ben fort els ulls hi veig
només el que hi vull veure
Quan tanco ben fort els ulls hi veig
que el vent ens juga a favor i que tot l’any és primavera.
Desafia't i trenca't, remou-te tan fort
que el que sembla no és millor que el que vols,
treu-te la pols i desperta,
posa-n'hi color, posa-n'hi color.
Seré clandestí d’un món que no creu en els valors ni en les il·lusions
, ja torno a sentir el bategar d’un cor malmès per l’avarícia i el poder... obrim els ulls.
