Octubre
Arrossegant-me
en el desig d'un cor trencat.
No puc amagar-me
de tots els cops que et vaig fer plorar.
No em queda sortida,
però tampoc puc esperar
que el temps em diga
que aquesta vegada és massa tard.
Passarà la nit sencera
temps per oblidar.
Dóna'm forces, saps que em resta
tant per continuar.
No sé què fer, no sé on anar,
ja no sé viure en soledat,
és tan difícil tindre't lluny o al meu costat.
No sé què fer per oblidar
que aquells moments van acabar,
sota la pols de mil hiverns m'esperaran.
Els dies que passen
i la tardor que em plena el cor.
Em porten com fulles
ecos marcits del teu calor.
Ningú m'acompanya
pel gris camí d'aquest dolor.
Tantes nits de tempesta
van fer de mi el que ara sóc.
Vull donar-te el poc que em queda:
llàgrimes i sang.
Dóna'm forces, saps que em resta
tant per continuar.
Junt amb mi.
