Oda a la ciutat
Jo estic molt a favor de les ciutats i la seua sostenibilitat
M'encanta tota la contaminació acústica, nuclear, lumínica
reflectida en eixa sinistre capa.
Apocalípticament es pon
el sol com si no tornés mai.
M'agrada passejar-me a soles pels carrers,
sense conèixer ningú, driblar motos i cotxes.
Baixar al submón del metro per respirar
aire pur X2
Els combois plens d'individus muts,
són aquests els moment pels quals haver viscut
fan que valgui la pena, uooi!
Adore que m’increpin i perseguesquin (verbs perseguir pescar) pels carrers
uniformats amb rastes i petos d'ONG,
caic als seus braços, redempció del meu ser
i els entrego la meua ànima: targeta de crèdit.
M'agrada també la sobreexplotació
dels aqüífers per l’assedegada ciutat.
Adore els rius cristal·lins, iep!
que travessen algunes avingudes,
M'encisa la fauna salvatge,
que va d'ací a allà botant, saltant entre cotxe i cotxe.
M'encanta tindre grans superfícies a prop
amb tendes de mascotes i herbolaris
M’encanta perdre’m en botigues de souvenirs
i aprendre coses de la cultura d’aquí.
M’encanta sepultar
la meua llengua, aquí.
Qui voldrà fer l'esforç
d'entendre el meu parlar
tan poc cosmopolità, iep!
L’urb ens agermana a tots
en un interès comú:
viure l’un damunt de l’altre
i sense matar-nos.
Autor(es): Opi Fai
