Odio l'espanyol
Odio tant a l'espanyol que tots els dies,
quan esmorzo el meu pa de llet amb nocilla,
Ho faig llegint la premsa en castellà.
I quan marxo a treballar llegeixo al metro,
L'últim llibre de Zafòn, o algun TBO
Que em va regalar un Sant jordi el meu germà.
Odio tant a l'espanyol, que en mig la feina,
Quan ajudo a uns clients de Cartagena,
Recomano els millor llocs on 'nar a sopar.
I al sortir de veure al cine una de Trueba
Em demano, al frankfurt sempre, malaguenya,
I planejem passar a Gijón aquest Cap d'any.
Odio tant a l'espanyol, que a la vesprada,
costa dormir per haver fet la migdiada
Ho fem mirant la tele nacional.
I quan a final de mes la bossa es plena,
Em compro dos vinils de Nacho Vegas,
Un de Vestusta i dos tickets pel Razzmatazz.
Odio tant a l'espanyol, ma llengua mare,
Que tantes nits passo perdut entre paraules,
Només pel gust de veure-les rimar.
I quan miro de dormir i la son m'agafa,
Recordo a l'endemà tan sols imatges,
Que sovint solc resoldre en castellà.
Odio tant a l'espanyol, que en l'infantesa,
Els estius me’ls he passat molt aprop de Cuenca,
El meu primer amor va nèixer 'allà.
I encara quan hi vaig a veure als meus avis.
I em creuo pel carrer gran antics companys,
Em diuen, miv burlant-se, "el català”.
Odio tant a l'espanyol, com una dona,
pot arribar a odiar al seu marit quan l'abandona,
Per cardar amb la veina del costat.
Tan farta de sentir-se menyspreada,
només li queda empendre sola el seu viatge,
I a sobre no la vol deixar marxar.
Autor(es): elsNORTE
