Oh, Mari Luz!
Vas despullar-te asseguda davant meu. Vas despullar-te amb el meu coll clavat al teu panxell. Oh Mari Luz, Oh Mari Luz, has fos l’iglú. T’estires nua sobre les betes del marbre provençal. Tallo la neu, bonica, sento la humitat pujant pel nas. Oh Mari Luz, Oh Mari Luz, has fos l’iglú.
I m’és igual on has nascut nena. I tant me fa quina merda has estudiat. No vull saber quina és l’arrel del teu cognom. Només vull ser el teu present. Sentir el teu alè rogent.
Sento persianes, nena, potser és de dia, Déu sabrà! La teva aixella, nena, m’hi reconforto arreserat. Oh Mari Luz, Oh Mari Luz, has fos l’iglú.
