Ombra fosca
A quarts de vuit sentirà de nou el marriment de cada vespre,
la veu odiosa que dirà: "Hola, ja torno a ser aquí".
Veurà com deixa la jaqueta, seu al sofà i pren el diari,
comença a omplir la seva pipa i ella ja sabrà el seu destí.
Quan el cridava per dinar ell s'aixecava amb aquell posat,
havent sopat ni una paraula, i després ell ja marxava.
Esperava atenta que fossin les set,
la monotonia no hi deixava de ser,
aquella ombra fosca que arribava ja
ella l'esperava fins a l'endemà.
Algun vespre ella s'asseia allà a la vora del foc
sense creuar ni una paraula i pensar que abans era tan bo.
Allò era dur però com sempre buscava inquieta però passiva,
una força per tenir de nou l'amor d'aquells vespres.
Quan el cridava per dinar, ell s'aixecava amb aquell posat
havent sopat ni una paraula, i després ell ja marxava.
Esperava atenta que fossin les set,
la monotonia no hi deixava de ser,
aquella ombra fosca que arribava ja
ella l'esperava fins a l'endemà.
