On és aquell poble?
Avui t'han preguntat on és aquell poble,
d’un llarg i vell carrer;
de geranis vermells als balcons
i d’on, un dia, ja fa temps, vas marxar.
Avui t'han preguntat si ets d'aquell poble,
on abans s'hi cantaven caramelles,
i la gent esperava sentir versos.
Versos que ara sento del teu somriure.
De lluny enllà dius:
“Camines, camines. De lluny enllà, camines i te'n vas”.
Són sentiments d'on vas viure.
Són sentiments d'on vas créixer.
Però fa temps que t'has convertit en pardal.
Voldries tornar a casa però no en saps.
Fa temps que has aixecat el vol.
Des del castell t'ensenyo tots els paisatges
i els llocs on vam ser nens.
I els ametllers florits,
que ara em diuen que tens la primavera dins dels teus ulls.
Els anys passen i tot va canviant:
els camps de sembrat i el seu color.
I tu, que ara ets aquí.
I tu, que encara ets amb mi.
De lluny enllà dius:
“Camines, camines. De lluny enllà, camines i te'n vas”.
Són sentiments d'on vas viure.
Són sentiments d'on vas créixer.
Però fa temps que t'has convertit en pardal.
Voldries tornar a casa però no en saps.
Fa temps que has aixecat el vol.
I on és aquell poble?
D’un llarg i vell carrer.
Voldries tornar a casa però no en saps.
Fa temps que has aixecat el vol.
I ara em dius:
“De lluny enllà (dius): Camines”.
