Ones de la mar
Ones de la mar,
de la blava mar,
noves no me duis
lent és l'esperar.
Com la cadernera
que quan primavera
alça vol i diu
adéu a l'arbocera.
Ai! que l'esperança
ja no me recorda,
immensa com la mar,
ressò de l'enyorança.
Aire, tu que bufes,
aigua, que banyes,
digau-me com
puc esperar de bades.
Ones de la mar
que el vent fa repicar,
buit a l'horitzó,
buit dins el meu cor.
Flama d'amor,
flama que crema,
posares la llavor
que cada dia es rega.
Calma la mar,
romp la vorera,
blanca és l'escuma
lenta és l'espera.
Hora que el vent
mou i despulla,
hora d'aroma
d'estiu i de brusca.
Autor(es): Joan Roca