On la boira em porti
Nítids palaus de llum
somieig en moviment,
prínceps de la foscor,
fantasmes del present.
Als dominis de la nit,
un instant infinit.
Escolto respirar el bosc,
un follet em fa senyals;
ja es crida als segadors
que portin la vella falç-
Però sols uns pocs vianants
han ofert gratis les mans...
Adéu siau, segle de mans!
Boscos i mars,
pols i deserts,
llunes, volcans,
sols i anhels:
Ulls dels secrets,
cos d'altes veus,
hermètics déus,
reis amagats
mig destronats.
Aiguaviva, Sant Dalmai,
la boira m'hi ha portat.
Temps ingràvid, com l'amor,
que endolça la soledat.
Una llumeta al camí
traçat pel meu destí.
Falses llars a l'horitzó,
on es mor classificat.
Fico proa a l'Univers,
sirena que em té encantat,
buscant el rebel corrent
que em porti allà on s'estén
cada cor que ningú entén.
Autor(es): Xavier Baró
