Ontàrio
Si arribem a una nova ciutat
pot ser tot canvie, pot ser ploga igual.
És estimulant.
No he vingut per deixar-me portar.
Tinc les mans de fusta i una guerra dins del cap,
que ningú guanyarà.
Al costat del llac ens hem confessat
que sentim neguit per la intensitat.
Vull viure ací, me’n vaig de matí.
Tots els meus sentits estan descosits.
Cent dofins juguen a l’oceà.
Les contradiccions no esperen un bon final
però sempre estan. Sempre estan.
En aquell mercat m’he sentit en pau.
Tot ple de colors, de llocs per crear.
Vull viure ací, me’n vaig de matí.
Tots els meus sentits estan descosits.
Vull quedar-me ací, me’n vaig de París.
Tots els meus sentits hui s’han fet de nit.
En la sabata del cavall m’he descobert,
no t’oblides d’Ontàrio.
Hi ha una cançó que sona fort, no la conec.
És emoció.
