Orgull de classe
Sóc fill d'un barri obrer,
on es lluita per viure,
per pagar unes lletres
a uns bancs que et roben el futur,
i sols per tenir un sostre!
I penso
que anem malament,
si els nostres nens als carrers adopten
actitud de vençuts!
I una mà m'acaricia
amb les durícies que es fa a l'obra
i un cop de porra enmig del nas
em torna al lloc quan estic fora.
Em torna al lloc, al meu maleït lloc!
A aquests nens els hi canvien l'amor,
per l'odi d'un pare frustrat
que colpeja amb crits,
que neguen el diàleg!
I un jove incomprès,
mira cap al demà i no veu res:
sols l'herència letal dels seus vells
que l'eduquen amb cops
estúpids i racistes.
I una mà m'acaricia
amb les durícies que es fa a l'obra
i un cop de porra enmig del nas
em torna al lloc quan estic fora.
Em torna al lloc, al meu maleït lloc!
El veí, saps?, treballa d'encarregat
en el supermercat del barri,
i em mira arrogant
per sobre l'espatlla!
Ell vol ser com els rics,
que viuen en els seus barris tan bonics
i eduquen contents els seus fills per ser els nostres patrons:
i jo els odio a tots!
I em tatuo el pit
amb l'odi entre classes que tinc.
Una falç i un martell al meu braç,
i el meu cap per lluitar
orgull de la classe obrera, oi!
