Padrí
Vuitanta anys de caminada
que tan aviat han passat
omplen la teva mirada
i fan feixuc el teu sac.
Un gustet d'aigua salada
un xigarret en les mans
tantes i tantes històries
que han anat passant.
Què se n'ha fet d'aquell jove
que jugava a fer-se gran?
On deu esser aquella nina
a qui vares estimar tant?
Avui tot pareix mentida
com si mai no hagués passat
com un redol de boirina
que el vent ha escampat.
Assegut a la foganya,
perquè és ben fresca la nit,
cada vespre fas vetllada
amb algun dels teus amics.
Prest ferà ja devuit mesos
que el darrer d'ells va partir
de cap a un lloc que, per anar-hi,
no hi cal camí.
Avui jo te diria
que no hauria de ser així.
Com més entenem la vida,
ella més ens fa sentir.
D'entre les mans se'ns escapa,
vessant per enmig dels dits.
Tu perds la teva vellesa.
Jo, el meu padrí.
Autor(es): Joan Miquel Tramullas
