Pantalons acampanats
L'he trobat ben al fons de l'armari
on desàvem les restes de tot,
"fes l´amor i no facis la guerra ",
ideals, celtes curts
cabells llargs, il.lusions.
I cançons
Sé molt bé que no havia d'entrar-hi.
El passat duu una capa de pols:
l'aire el perd, si el remous deixa pòsit
i es presenta altre cop
i és present i pren cos.
.........
la cançó que de dins va sortir-ne
-ei! , 17 anys i "no en sabíem més..."-
era així,
em va rotar
era un cant protestant contra tanta protesta dels cants.
I, té:
"Saps, la meva nena em mirava més que mai
saps , els pels no em creixen i això em té molt preocupat.....
Saps, sovint hi penso: a mi no em comprèn ningú
Porto els pantalons acampanats
Si no compto estrelles és perquè sóc un gandul
(fa temps que no he anat a confessar)"
........
... La cançó que de dins em surt ara
-ei ! que la mosca ja està al cap del nas -
ara ve ,
m´ha rotat
i és un cant protestant que hi ha poca protesta cantant.
Té :
"Saps, hi ha uns fills de puta que ens dominen més que mai
Saps avui hi ha guerres, i els mars més contaminats
(dubto que el poder confessi , ¿saps? )
Sovint hi penso: no es comprèn ni amb voluntat
Porto els pantalons acampanats
No, no compto estrelles: tinc por que em caiguin pel cap
Estan de moda els pantalons acampanats"
Autor(es): Jaume Boix/ Carles Hereu,Jaume Boix
