Paper d'arròs

Albert Molina

Quan un nus es desfà sol, 
quan dorms a cel obert, plou ,
quan et fas invisible pels demés.

No pujaré al terrat 
ni portaré flors a la platja, 
em mantindran despert esperant-te.
Si s’ha glaçat el mar, 
si ja no queden més rellotges, 
em pots venir a buscar fora d’hores.

Convidats amb desídia 
a les ordres d’una nit sense tu.

No paris de pensar, 
no hi ha res a parlar, 
deixa que el teu seny 
s’embriagui fins demà. 
Al públic aplaudeixen, 
un xàfec els hi cau,
les notes desvariegen, 
molt mals de cap.

Quan un cargol et cau sol, 
quan un núvol decau, plou,
quan et fas invisible pels carrers. 
Quan un got pot vessar sol, 
quan em dones la mà, plou, 
sota del paraigua em distreus.

 Sempre caiem al mateix parany, 
potser mai n’aprendrem. 
Mai no hem cregut en l’amor etern, 
tan sols ens estimen.

 Quan un nus es desfà sol, 
quan dorms a cel obert, plou, 
quan et fas invisible... 