Parets a l'aire
Un pont que viu tocant al riu
li preguntava a mig matí
si guardarà aigua en un rebost
quan senti l’aire de l’estiu.
Un arbre enmig del camp de flors
li feia una pregunta al vent:
si encara quedaran olors
quan marxi l’aire de l’hivern.
Quan marxi l’aire de l’hivern.
I encara pregunto massa.
I em costa tant quan les parets hi són.
I encara pregunto massa.
Quan amaguem el que volem.
Que aquesta por és l’arma
per poder repetir que no.
Encara hi som a temps
Unes gotes d’aigua fent un joc
van preguntar-li un dia al mar
si es tornaran a veure quan
comenci l’aire de tardor.
I aquella neu que aguanta el fred
pregunta al vent si la durà,
si cap al riu o cap al mar,
quan marxi l’aire de l’hivern.
Quan marxi l’aire de l’hivern.
I encara pregunto massa.
I em costa tant quan les parets hi són.
I encara pregunto massa.
Quan amaguem el que volem.
Que aquesta por és l’arma
per poder repetir que no.
Encara hi som a temps de fer-ho tot.
