París

Jordi Ninus

Un viatge a París
Un sopar davant del Moulin Rouge
Je t’aime mon amour
Un retrat original
D’aquell pintor romàntic del que tant
Me’n has parlat
Tot t’ho donaria
Però no puc
Només podem imaginar
Que tu i jo fugim d’aquí…
Soc així, molt normal
Tinc poques coses per donar-te
Soc així, essencial
No esperis llargs viatges
I jo soc així, molt formal
Tinc poesies i carícies
No soc gens excepcional
Però tinc un univers només per tu...
Una casa als quatre vents
Vora el mar de l’Empordà
I un gos o potser dos
Tres estrelles Michelin
D’un bon restaurant jo robaria
Per poder-te-les regalar
Tot t’ho donaria
Veu d’aquest vi
Fes volar la ment amb mi
Tu i jo, fugim d’aquí
Soc així, molt normal...
Tot t’ho donaria
Veu d’aquest vi
Fes volar la ment amb mi
Tu i jo, fugim d’aquí
Soc així, molt normal...