París
Papers de regal i figures
d'aquella torre vella de metall
Joguets, trencaclosques
i un poc de sucre...
Un naixement que no recorde
primer instant d'ésser conscient
i a les parets parades
un llarg trajecte per seguir
I a les parets parades
I a les parets... París.
Mig dormint, mig caent
perc la veu a poc a poc
i amanint quatre paraules
un foc se'm fot enmig del front
encès d'enveja i de passió
Ple de goig viatjaré
a la ciutat d'on venim tots
i podré cridar a l'aire:
Cigonyes mortes donen voltes
i em fan creure en creus i sants
a les finestres i a les places
hi han somriures assassins
Ens omnipresents
que s'han fet amb la estància
em miren,
no diuen res
Dits fets de fum
com ciris apagats
a la foscor tornen
la llum negra del dol
I em ve la son...
Autor(es): Marc Martí
