Parla

Pere Espinosa

Ara si ara no,
no puc més,
no ho tinc clar,
sempre igual,
sempre lluny,
i mai aprop,
mai content,
no se on vaig,
no se on sóc,
per que tu,
perquè jo.

N´estic fart,
no puc més,
ja ni ha prou,
de saber,
i no saber,
de voler,
i no voler,
de donar,
i no tenir,
no puc més.

I tu no parles sembla que no entenguis res,
no obres la boca ni per dir-me el que et convé,
diguem que penses.

Parla,
digue'm què penses, dique'm què et passa,
jo vull sentir la teva
parla,
vull que m´insultis, vull que reneguis,
jo vull sentir la teva veu,
vull saber el què vols,
saber que jo,
que jo per tu no sóc ningú.

No tinc temps d'esperar, d'obtenir tot això,
en un altre lloc,
amb algú que m´escolti,
que vulgui parlar,
i que plori quan li canto això.

Per que no plores sembla que no entenguis res,
no obres la boca ni per dir-me el que et convé,
diguem que penses.

Parla,
digue'm què penses, dique'm què et passa,
jo vull sentir la teva
parla,
vull que m´insultis, vull que reneguis,
jo vull sentir la teva veu,
vull saber el què vols,
saber que jo,
que jo per tu no sóc ningú.

Parla,
digue'm què penses, dique'm què et passa,
jo vull sentir la teva
parla,
vull que m´insultis, vull que reneguis,
jo vull sentir la teva veu,
vull saber el què vols,
saber que jo,
que jo per tu no sóc ningú.

Saber el què vols, saber què jo per tu no sóc ningú.