Parla-me, diguis-me coses
Parla-me, diguis-me coses
Amb aqueixa llengua rosa
Que rossega pels carrers.
Diguis-me coses boniques
Diguis-me coses ben dites
Sense pensar en res més.
Parla-me, diguis-me coses
Amb aqueixa llengua boja
Que se perd en caminets.
Diguis-me que la setmana
Quan s'acaba nos enganya
Igual que la fi del mes.
I potser, potser, me faràs content,
Per estimar cal tenir temps.
Com una mar retirada
A la fi de la jornada
Tornem a ser tots solets.
Diguis-me coses boniques
Diguis-me coses ben dites
Per demà cal ser refets.
Cada dia una cadena
Te se posa sus l'esquena
Com vols fer per fer projets.
Diguis-me lo que se passa
Amb la llengua de casa,
La que a escola t'han defès.
Tenes ganes de fer coses
I a la plaça te reposes
O sabes pas més on ets.
Diguis-me coses boniques
Diguis-me coses ben dites
Caminem prou de través.
Parla-me, diguis-me coses
Amb aqueixa llengua rosa
Que fa vergonya al burgès,
Diguis-me que la perola
Dessús del foc de la història
Ten el tap que en pot pas més.
