Passeig del Carme V
En el meu pati bonic,
se sent la mar escarrassar-se,
ara vinc i ara m'en vaig
sempre igual i a mi no es cansa.
Ara vinc i ara me'n vaig,
sempre igual i mai no es cansa
mai no es cansa el meu país
no ha perdut l'esperança.
L'esperança de ser ell,
per això molts cors bateguen,
mai ningú no hi ha pogut
sap ben bé per on navega
Un gat negre amb ulls de vidre
i un gos coix
fent-la petar
i famílies de gavines
lluint el seu vestit blanc
les palmeres, atzavares
i de fons el blau del mar.
Ves per on m'és entranyable
és el meu pati bonic
un pèl nou, un pèl antic
Passeig del Carme.
Autor(es): Pere Tàpias
