Pas a Pas
Superat el primer repte de la vida que et pertoca
Ets puresa... però ara toca ser una esponja.
Mentre creixes entre els braços d'una mare que t'estima
sents les emocions.. i la por que a tots domina.
Mentre busques l'escalfor que et dona l'amor.
és el tresor. més valuós d'aquesta vida.
obres els ulls cercant creant la realitat d’un món.
que tu tot sol, vas dibuixant així de simple.
pas a pas, vas avançant aprenent i assimilant
aquest camí que aparentment mai es desvia
al col·legi toca aprendre toca anar sense llibertat
de decidir el que cadascú sols necessita
amb tecnologia que escanya la creativitat
fomentant la competència amb càstigs i premis
acció reacció poca reflexió
aquestes son les pautes de la nostra educació
Caus t’aixeques ho proves i ho superes
plores, somrius, canvies d'objectius
segueixes avances, no et deté cap obstacle
penses, sents però no controles la teva ment
i te n’adones, per això mai abandones
que la vida no es del color que han pintat grises persones
got a a gota comprens i evoluciones
desintegres els teus límits inculcats que t’empresonen
veus com afloren els caràcters, es forgen les persones
la innocència infantil es transforma
en egocentrisme adolescent amb la mirada buida i prepotent
Milers d’estímuls al subconscient
Escepticisme, obres la ment
vols ser gran, vols ser diferent
però les modes t'atrapen, ets com els demés
Profes et parlen de revolucionaris
de solidaritat, de lluites dels nostres avis
veus que no tot es igual, que hi ha alternativa
veus que la consciència és la clau d'aquesta vida
que qui no obre els ulls, és perquè no vol.
la gàbia estava bé però ara pots aixecar el vol
i amb la mirada tendre i contundent
lluites pel futur escrivint el teu present
Caus t’aixeques ho proves i ho superes
plores, somrius, canvies d'objectius
segueixes avances, no et deté cap obstacle
penses i sents però no controles la teva ment
i te n’adones, per això mai abandones
que la vida no es del color que han pintat grises persones
got a a gota comprens i evoluciones
desintegres els teus límits inculcats que t’empresonen
Acabes l'escola i no saps el que et passa
penses i penses, no tens clar el camí que agafes
Estudies, treballes o et quedes a casa
és el primer cop que et deixen de decidir cap on avances
Tenir salut no és, estar absolt de malaltia
salut és ser coherent, capacitat de superar-se,
el món que t'envolta està malalt i no t'adaptes
busques acceptació, obtens rebuig, vull un sentit on recolzar-me
vull deixar de torturar-me, anar contra corrent es dur, però no t’amanses
a osties aprens, obtens fruits de l'experiència
potser no es té el que es mereix però si reculls el que sembres.
apagues la tele, escups amb ràbia,
penso per mi mateix, ja se fer anar les ales
això que t'exposo sols es una vivència
utilitza-les si ho sents, aquí et deixo jo unes eines
Actua conscientment sempre que puguis
controla la teva ment, no deixis que et domini, riu
viu el moment present, cerca la realitat
observa't, jutja't per millorar els teus actes
no senyalis ni critiquis, practica el silenci
la consciència és la millor arma per el canvi
trenca amb els costums, tradicions i sentiments
per decidir realment tu qui vols ser.
