Passadissos i escales
Passadisos i escales avui confonen l'essència del poble
han sentit crits i bales, han sentit riure un noble
han vist que a les escoles l'entrada no és grata pels pobres
que algú ha de morir de fam perquè altres gaudeixin les postres
i hem d'estar de puta mare amb els nostres
pel propi peu podem sumar i fer força, deixem-nos d'òsties
busquem rastres, maneres, som grans com astres,
o el materialisme se'ns menjarà i governarà el desastre.
Són històries tristes ja vistes. Vols escapar-te.
No trobaràs en revistes qui ets, reflexiona i avança
Fes un viatge i decideix com estimar-te
però la ciutat t'estanca i no et dóna lloc per la calma
per tant tiu vigila si passes masses hores a barna
és la continuïtat de la vida la victòria i el karma.
Che Guevara, Sartre, Cioran o ara Kenny Arkana.
Europa falla i al món àrab encara fan batalla.
Possiblement tinc ales i sobrepasso les mil traves.
Mossos d'esquadra peguen i capellans fan marranades.
Salten les alarmes. Deixant les coses clares,
que això no és 'Sweet home Alabama' ni un líder fotent campanya.
Mort al burgès que es camufla entre una copa de cava.
Alça el puny enlaire i rebentem la infraestructura humana.
El pensament mana: treballa, de tant en tant "s'envala"
i emana que som records viscuts a l'Havana
Cau el cel però estic aquí
buscant el camí per no defallir
quedat amb mi, no val la pena sortir
quan veig l'escena cada mati
ego en vena, no va aixi
trencar-se l'esquena és el camí
todo para todos, per tu un balí
i un bitllet només d'anada pel Sala i Martín
enfin esmena total
una seixantena mola pero cal
trencar cadenes de socarrel
moure terra i cel, treuret del cau
i que vegis el que veu la gent normal
trobaràs un món agonitzant
en abocadors i barraques de fang
desesperació remenant contenidors
us mireu els dos, ella té deu anys
a la seva mirada hi veuràs la indiferència
de veure's atrapada enmig d'una selva
però dins del cor batega resistència
indígena i quan dorm imagina com
seria la vida fora d'aquesta mina
el seu cos, arrapat a una nina
capitalisme fins al moll de l'os
no administra la vida sino que gestiona la mort
tu torna, a l'Europa de la norma
on la felicitat es compra
on la llibertat passa pel camí marcat
i l'ombra d'un atemptat
no s'hauria gestat sense el conflicte armat
que heu alimentat, plouen bombes
i per sortir del pas, et poses un altre llaç
cabem una tomba, per enterrar-te aviat
