Passejant pel Vallès

Derrumband

Era un matí que tornàvem d'una actuació a la "meseta"
amb tota l'orquestra grogui dintre de la furgoneta.
Al passar pel Llobregat a l'alçada de Martorell
hi havia un sol de cara que ens convidava a donar un passeig.

Vam sortir de l'autopista que sembla el túnel del temps
per a agafar unes carreteres que portaven al Vallès
allà hi ha una terra roja per a fer teules i maons
i d'altres homes piquen pedra a les mines de Papiol.

A la nostra teòrica en ruta disposats a improvisar
vam deixar a la nostra dreta un simbiòtic nucli urbà
una zona coneguda pel soroll que fa la gent
la Floresta, Mirasol, Sant Cugat i Valldoreix.

A Rubí vem fer una parada per posar-nos en ambient
esmorzant conill i costelles amb un vi reviviscent.
Amb l'estómac rebossat amb una paret de greix
la vida sempre és bonica ie l món es troba diferent.

A Barberà i Ciutat Badia vem assistir a un enfrontament
entre romeros del Rocío i pelegrins de Montserrat.
Discuteixen els miracles i esgarrifen al país
a una fira sevillana quan arriba el mes d'abril.

Al riu Ripoll hi havia una gent amb un sedàs
que buscaven a les aigües tota classe de metalls.
Entremig d'hortes pirates que guarneixen els torrents
i donen color al paisatge d'una forma irreverent.

A Mollet que és la capital de la motocicleta
vam fer una visita rapida als seus bingos i discoteques.
Allà on la indústria és agressiva i ensenya tots els queixals
en forma de xemeneies i polígons industrials.

Amb un carajillo ferotge a Ciutat Riera Marsà
un imprudent de la marxa a tope
va proposar-nos un pla brutal
consistent en pujar a peu fins als cims dalt del Montseny
per a rentar-nos la cara amb neu i continuar entusiàsticament.

Aquesta violenta estripada només la pot fer el jovent
quan creu que la vida és llarga i el cos es troba valent.
Que durin les alegries sense perdre l'enteniment
abans de que entrem a Europa i ens domestiquin forçosament.