Passes de perdició
Sé que mirant els teus ulls
m'interroguen el deure.
No marxis. No t'endinsis.
M'endinso, però en la foscor,
les meves passes em porten.
El meu cos passa fred
i la foscor em consola.
I entro entre sortints rocosos grisos.
S'alça una serra i, per sobre, bancs de núvols grisos.
Pujo una pronunciada pendent.
El cor em batega fort.
Semblen els meus últims moments de vida!
I entro entre sortints rocosos grisos.
M'endinso dintre el banc de núvols grisos.
L'aire comença a agafar formes.
Sospirs plens de dolor.
Les ànimes de l'energia m'acompanyen.
Xiuxiuegen allà on vaig.
Sé que mirant els teus ulls
em sento perdut, inadequat.
Sento com parlen les roques
i espurnegen quan cauen.
La tremolor em treu l'energia
que em deixa avançar.
Autor(es): Malaverany
