Passi el que passi
Passi el que passi, somric i dic gràcies,
encara que hi hagi mal i l'amor es contagia.
L'odi, mira, l'enveja, la ràbia,
només cal recordar que aquesta vida és màgia.
Passi el que passi, torno cap a casa content,
fagi el fagi, sé que tot serà efervescent.
A vegades massa,
depressiu quan cau la nit i torno a casa, i un cop al llit
necessito un foli i el boli em treu la pressió,
tinc oli bullint a la sang,
només una cançó per cantar-ho,
per explicar com em castiga
la falta d'inspiració quan l'escriptura és vida.
Bloqueig d'escriptor, depressió de poeta,
soledat diària escrit en una llibreta.
Que més fer, si estic farcit de dubtes
i de sobte qüestiono la meva conducta.
I aquest neguit em fa la guitza dia i nit
així que escric per lluitar el càstig que ara visc, i amb raó.
L'escola va quedar enrere
i rere meu dimonis que em recorden que demà pot ser molt pitjor.
Passi el que passi, somric i dic gràcies,
encara que hi hagi mal i l'amor es contagia.
L'odi, mira, l'enveja, la ràbia,
només cal recordar que aquesta vida és màgia.
Passi el que passi jo passo de quedar-me enrere,
fagi el que fagi, sé que el maig és senyal de primavera,
i menys queda per sortir el Sol,
un rossinyol sense ales ni cames que viu feliç en dol.
Vol ballar donzella? Doncs ella és la solitud,
idea terca capficada en no canviar mai d'actitud.
Són un home ric i sense sostre,
presoner d'un monstre,
feliç artista, la inspiració és nostre.
Comparo amb quan paro de cop de ser feliç.
Núvol nimbostrat, ben demostrar, n'és un bon avis.
Quan el món s'enfonsa, li resto importància,
a casa de bòlit, paper i boli per la circumstància.
La vida és màgia tot i que sovint s'amaga,
la vida és maca més enllà de si dolça o amarga.
Tot (para!), escolta! Tot m'embala,
sóc qui somriu quan tothom posa mala cara
Passi el que passi, somric i dic gràcies,
encara que hi hagi mal i l'amor es contagia.
L'odi, mira, l'enveja, la ràbia,
només cal recordar que aquesta vida és màgia.
Autor(es): Dual Xock
