Patufet
Ha passat per la consulta del metge,
s’ha estirat en un racó del divan,
tot pensant “com li explico jo aquest drama,
tot plegat m’ha deixat traumatitzat”.
Un esquitx petit com una formiga,
que per tal que no el puguin trepitjar,
va xisclant, cantant i fent una rima,
amagat del gossos i dels vianants.
I quan cauen 4 gotes i s’asseu sota una col,
ve un bou afamat de gana i se’ls menja d’un sol mos.
Els pares per poder treure’l l’han atipat de menjar,
fins que la panxa li rebenta i fa un pet con un aglà.
Si busqueu en Patufet, no el busqueu sota una col,
estarà amb una “litrona” en un pàrquing qualsevol.
El psiquiatra li ha dit “noi no passis pena,
no t’amoïnis està tot ben controlat,
tant se val si demà no trobes feina,
de dones en pots tenir a grapats”.
“Sóc petit, petit com una formiga,
i no trobo ningú que em doni treball,
no tinc casa, ni tampoc tinc cap amiga,
passo els dies buscant un amagatall”.
“I quan em miro les dones amb aquells culs i aquells pits,
recordo el fatídic dia que vaig viure de petit,
quan en caure 4 gotes, amagat sota una col,
un bou afamat de gana se’ns va fotre d’un sol mos”.
I ara ves, s’ha donat a la beguda.
I ara ves, ja no pot aixecar el cap.
De petit va patir aquesta moguda.
Patufet! un tipus traumatitzat.